Mals records d’una cesària

CURAR RECORDS

La veritat és que una cesària era la última cosa que em podia imaginar que passaria en el meu primer part i no era conscient de que la possibilitat existia com pot existir per qualsevol dona que ha de parir.

Avui sóc capaç de parlar-ne i d’ajudar amb la meva experiència algunes dones que han passat per situacions semblants i que a vegades no són del tot compreses.

Vaig viure un bon embaràs i vaig fer tot allò que recomano NO fer a les mamis que em venen a buscar perquè les acompanyi a la preparació del naixement.

Vaig ser innocent al creure’m i escoltar allò que volien explicar-me la majoria de dones que m’anava trobant durant les setmanes finals de la gestació. Em deien: “tranquila que tu, segur que pariràs com si res, estàs molt en forma”. I ara els diria… : “i tu què saps!!!” i em quedaria tant ample.

Quan hi penso encara puc notar l’angoixa del moment

Hi havia molts professionals sanitaris però estava sola

NO ÉS UNA EXPERIÈNCIA GENS RECOMENABLE

A dia d’avui (i crec que sempre serà així), no puc entendre que una dona sigui capaç de programar-se una cesària quan no existeix cap mena de risc ni per la criatura ni per la mare.

Després del que vaig viure en primera persona seria incapaç de recomenar una cesària d’aquest tipus (i sols em refereixo a les que són cesàries totalment innecessàries i potser inconscients).

Va ser terrible notar el buit quan em van treure la Queralt de dins

Encara noto com em van arrencar la placenta

No  hi ha dolor però l’angúnia és terrible

El cor de la Queralt (és la meva filla gran nascuda d’aquesta cesària traumàtica) ja portava unes  hores fent bradicàrdia.  El ginecòleg va  començar a preocupar-se i va manifestar que no sabia si la nena estava bé.

Em demanàven que intentés estar relaxada per no tenir tantes contraccions. Com  et pots relaxar després d’escoltar un professional  a dir que no saben com està la nena??? Ja us ho dic jo, no pots relaxar-te i encara menys evitar tenir contraccions.

Dues proves amb 10 minuts de diferència  vàren  donar la informació que no desitjavem. Hi havia patiment i calia una cesària d’urgència després de 18 hores  de treball de part.

ELS PROFESSIONALS NO EM TRANQUILITZAVEN, M’ANGOIXAVEN MÉS

Haver d’entrar sola a patir una cesària no desitjada no és plat de bon gust (suposu que per ningú). Per sort, a dia d’avui això ja està canviant (ja era hora), com també està canviant l’humanització de la cesària.

Tot i haver-ho viscut d’questa manera puc acabar donant gràcies de l’existència de la cesària i perquè tot i estar sense la meva parella durant l’operació la vaig viure amb les mirades còmplices de l’anestesista (que tenia la sort de conèixer).

M’agrada haver pogut arribar a trobar una part positiva a la situació viscuda perquè m’ha fet acabar creixent com a persona i com a professional.

Em va costar adonar-me de la ferida que m’havia deixat la cesària però un cop vaig ser-ne conscient em vaig deixar ajudar. Vaig escriure moltes vegades totes les sensacions viscudes, tot allò que m’havia fet mal i vaig llegir casos semblants al meu.

NO ESTAVA SOLA, NO VA SER CULPA MEVA

2018-05-04T14:43:58+00:00